Laxnbusto - Que boig el mon

^GQue boig el món, que no ^Cté cap sentit i em f^Da pensar: "no sé qu^Gè hi faig aquí. ^EmQue boig el món, que ^Fno el puc entendre mai. Ja pot^Bs lluitar amb constància, que un dia et ^Emfot un cop amb ^Dtanta força que e^Ct deixa sol ^Amen el princ^Dipi del cam^Emí. ^AmDiuen que al m^Dón s'hi ve ^Ga patir.

^GQue boig el món, que no ^Cté cap ni peus ni ens d^Deixa tenir el que ten^Gíem ahir, ^EmQue boig el món, que no vol^F aconseguir per ^Bfi esborrar del mapa aquelles ^Emcoses que menys^Dpreem, i ens fan sent^Cir mesquins. ^AmEn la dist^Dància estÃ^Em  el secret, Am D G (D) callat, ocult, pacient, discret.

^EmPer art de m^Bàgia^C, baixem com^D l'aigua ^Emi, a cada ob^Bstacle, re^Cfem com si res el camí, construi^Dnt a mida el destí.

^GA contracorre^Dnt, de cara al v^Cent, amb mar de fons i onades, gov^Derna tu el vaixell que no tens r^Ges, a perdre^Bm res, a perdre r^Ces, i res a perd^Dre. uoouoou!? ^{C G}Boig, el món ?^D?s boig, però és nostre i és ^Cmel millor d'entre els possibles.

^GQue boig el món, que em fa anar ^Camunt i avall, i és ^Dtard quan veig que molt ^Gpitjor estic jo. ^EmQue boig el món, on podem creure ^Fen més d'un déu, i ai^Bxò ens obre les ales de ^Emla vanitat, ^Dpodem ser injustos ^Ci malvats. ^AmPerò el ^Dpitjor és no s^Emaber mai Am D G (D) qui mou els fils al teu terrat.

^EmPer art de m^Bàgia^C, baixem com^D l'aigua ^Emi, a cada ob^Bstacle, re^Cfem com si res el camí, construi^Dnt a mida el destí.

^GA contracorre^Dnt, de cara al v^Cent, amb mar de fons i onades, gov^Derna tu el vaixell que no tens r^Ges, a perdre^Bm res, a perdre r^Ces, i res a perd^Dre. uoouoou!? ^{C G}Boig, el món ?^D?s boig, però és nostre i és ^Cmel millor d'entre els possibles.